Segons Hobbes, l'home es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre s´estableixi una igualtat entre tots els ciutadans. Si apareixen trets de l'egoisme la estabilitat perilla.
Jo penso què el més coherent es el que pensa Rousseau, ja que l'individu necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, sentiments... Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario