Societat i estat: segons Hobbes

El text parla de la finalitat de l’home natural per la qual acaba acceptant les normes a mesura que es troba dins l’estat o la societat i aquesta finalitat és simplement el fet de mantenir-se i sobreviure a la lluita establerta entre els homes.


Hobbes pensa que l’home és un llop per a l’home.Considera que l’home acaba acceptant les lleis per por a la situació de guerra permanent entre els homes i en els seus orígens naturals. Ja que per mitjà de la seva passió natural no podien sortir de la seva situació i per aquest motiu necessita algú que li prohibeixi accions, o alguna amenaça per que sigui capaç de actuar lluny de la violència i així poder arribar a tenir una vida grata i millor on comparteixin amb tothom.

Power point T.13

Power point filo

View more OpenOffice presentations from maria.chueco.

Doc.3 pàgina 214

Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els ciutadans siguin incorporats, fins i tot, els marginats per a una comunitat homogenitzada.I sense què cap ciutadà sigui discriminat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha d´admetre la seva nacionalitat,el seu lloc d´origen, ja que així se´l podrà reconèixer uns drets respecte les seves arrels.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L´autor és partidari d´acceptar altres cultures,però no vol barrejar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que no poden tan com voldrien celebrar les seves tradicions, costums... de la seva cultura.

INFORMACIÓ SOBRE HABERMAS
Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. De 1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".
L'any 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Dilemes morals

Dilema 2
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No,ja que encara què això li produeixi un problema moral no tindria que ser egoïsta i també tindria què pensar en el benestar de la seva família. Encara què ell deixi la feina, hi hauria gent que continuaria treballant en la tala d´arbres, així què només sería per la seva consciència moral, el fet de deixar la feina.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí,però per fer un mòn millor per les generacions futures, tots hauríem de col.laborar.
Per exemple contaminar menys, reciclar..
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això generaria pobresa i provocaria migracions cap a les ciutats.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs traslladar algunes fàbriques, però altres que no és dediquin a la tala d´arbres,a aquests pobles.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
Penso què del govern,ja que si aquest no manés la tala d´arbres,cap individu la faría.
6. Què hi diria un utilitarista?
Què haurien de continur amb la tala d´arbres, ja que hi ha moltes persones que viuen d´això.
I un representant de l´ètica dialògica?
Traslladaria altres fàbriques, perquè la gent d´aquests pobles no tinguessin que dedicar-s a la tala, sinó que hi hauría més feina, sense tindre que perjudicar el medi ambient.

Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li
Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys
-Podrà fer la carrera que ell tan desitja
-Si hi hagués algú més en el seu cas, és queixaria i amb raó.
Si no li puja la nota
-No arribarà a la carrera que ell vol fer
-No sería feliç
-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat
no li ha servit per el que ell hagués volgut fer.
2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
En algunes situacions la justícia, si s´imposa a la felicitat.

Definicions T.10

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Prudència: virtut dianoètica de saber del.liberar-se o triar.

Doc.9 pàgina 200

Títol
La dignitat té preu?

Resum
En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. Tot el què es troba per sobre de tot preu, té una dignitat. Les necessitats de l´home tenen un preu comercial, tot allò que constitueix la condició perquè les coses trobin fins en si mateixes no té preu, sinó dignitat.
La moralitat és la condició la qual l´ésser racional pot ser fi en si mateix.
Comentari
En aquest text, Kant diu tot té un preu, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
La condició´, la forma quelcom què sigui fi per si mateix, i per tant, té una dignitat.
L´ésser racional pot ser fi en si mateix.

Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

Penso què que és diu un Sòcrates insatisfet és referirà a aquelles persones que al llarg de la seva vida busca respostes a les preguntes què es planteja.
Jo crec què és millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que hi ha persones que intenten superar-se dia a dia, amb noves propostes, noves metas...
Però per una part també penso què de begades és ser un ximple satisfet, ja què aquella persona pot ser molt més feliç què una persona que sempre vol superar les seves propostes.
També depèn molt de la persona, és a dir, hi ha persones que es conformen amb tot el que tenen, amb tot el que són o han arribat ser, però també hi ha persones que no és conformen amb res sempre volen més i més.(insatisfet)

Doc.3 pàgina 195

Títol
Funció pròpia de l´home
Resum
La funció de l´home és l´activitat de l´ànima segons la raó.
L´autor posa com exemple tocar la cítara.
Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada,i el bé humà és una activitat de l´ànima conforme la virtut i si són vàries, l´adequada serà la millor la més perfecta.
Comentari
Aquest text d´Aristòtil afirma la felicitat com a fi últim,ja que creu
que totes les activitats humanes es realitzen per arribar a un fi,que complementa a uns altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix.
Creu que la funció de l´home és la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic ens permetrà trobar una altra forma de vida que també tingui com a fi últim la felicitat.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

Crec que hi ha persones que actuen segons una sèrie de prejudicis, ja sigui per costum, per amics,...és a dir,cada persona té uns ideals morals.No totes les persones han sigut educades de la mateixa manera,per tant,hi ha una visió diferent de les coses. Si una persona creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´una manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes,i podria ser que per una altre persona estigués obran malament, ja que cadascú té els seus prejudicis i maneres d´actuar, sempre alguns més violents que uns altres. Quan una persona és conscient,és practicament impossible canviar la seva manera de pensar o actuar d´una forma totalmen diferent a la seva.
Jo penso que les persones no fan el mal sabent que ho fan, ja que cadascú té una manera diferent de pensar, ja sigui per els seus prejudicis, per la manera de ser, per les influències....

TERCER TRIMESTRE!!!!