martes, 6 de enero de 2009
Definicions tema 6
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).
De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?
En el món podem trobar una gran diferència entre cultures.
Alguns factors que diferencien aquestes diferències són la llengua, les tradicions, la història, les creences, ... Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes. Sens dubte, cap individu deuria ser infidel als seus princips. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, crec que s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, de la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les seves normes. Penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat mai aconseguirem una única cultura comú.
Alguns factors que diferencien aquestes diferències són la llengua, les tradicions, la història, les creences, ... Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes. Sens dubte, cap individu deuria ser infidel als seus princips. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, crec que s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, de la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les seves normes. Penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat mai aconseguirem una única cultura comú.
sábado, 3 de enero de 2009
Diferències entre hobbes i rousseau
Segons Hobbes, l'home es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre s´estableixi una igualtat entre tots els ciutadans. Si apareixen trets de l'egoisme la estabilitat perilla.
Jo penso què el més coherent es el que pensa Rousseau, ja que l'individu necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, sentiments... Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
