lunes, 30 de noviembre de 2009
Projecte 2
Context Històric
Hannah Arendt va nèixer el 1906 i va morir en el 1975.
Durant aquests anys Espanya sufreix molts canvis.
En el 1906 va haver un partit labortista en el Regne Unit.
1911 Roald Amundsen conquereix el pol sud.
1912 Primera Guerra dels Balcans i es produeix l´enfonsament del Titanic.
1913 Segona Guerra dels Balcans
1914 Maten a Sarajevo i s´inicía la primera Guerra Mundial.
1917 Comença la Revolució Russa.
1918 Acaba la primera Guerra Mundial, i es produeix una gran epidèmia de grip per tot el món.
1919 Tractat de Versalles.
1921 Albert Einstein recibeix el premi Nobel de la física.
1922 Marxa fascista, Mussolini prèn tot el poder.
1928 Alexander Fleming descobreix la penicilina
1929 Creació de la ciutat del Vaticà
1933 Hitler es anomenat Canceller en Alemanya
1939 Fi de la guerra civil espanyola
1941 Japó bombardeja Perl Harbor, els Estats Units entra en la guerra.
1945 Es llancen dues bombes atòmiques en Japó: Hiroshima i Nagasaki.
1948 Declaració Nacional els Drets Humans.
1952 Dictadura Batista en Cuba
1954 Indochina es divideix en Laos, Vietnam i Camboya.
1955 Mort de Einstein
1956 Revolució Húngara
1957 Llançament del Sputnik
1958 Creació de la NASA
1961 Construcció del mur de Berlín.
1963 Assessinat de Kennedy
1968 Luther King es assessinat.
1969 Amstrong arriba a la lluna.
1973 Estats Units retira les tropes de Vietnam
1975 Los jeremos rojos prènen poder a Camboya.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Activitat 7: El mite de la caverna aplicat al món real
En el mite, Plató especifíca que hi ha uns homes lligats en una caverna, al no poder moure´s els homes veuen unes ombres.
L´home què és adicte als videojocs viu una realitat virtual,és a dir, una realitat falsa que no és la seva com els homes lligats en la caverna que vivien en un món
d´aparences.
Quan un dels presoners és alliberat i comtempla la veritable realitat farà referència a aquell home o nen què és adicte als videojocs quan porta un temps sense
utilitzar-lo i se n´adona que aquella realitat en la qual s´endinsa cada cop que juga a qualsevol joc és falsa.
Quan el presoner comprèn la llum del Sol i acepta la nova realitat, faria referència a quan la persona adicte als videojocs redueix el nombre d´hores a l´ordinador.
Activitat 6: El mite de la caverna
Plató en aquest diàleg vol fer entendre a Glaucó la situació de
l´ésser humà davant el coneixement.
Plató ens mostra dos mons, el món sensible (sentits) i el món intel.ligible (idees).
La situació que ens mostra en aquest text, són dos homes lligats a una caverna des del seu naixement sense cap tipus de movilitat.
Darrere d´aquests homes, una llum d´un foc llunyà entra per la caverna.
Entre aquest foc i els homes encadenats hi ha un camí.
Els homes encadenats creuen en una realitat dirigida al mòn sensible,és a dir, es basen segons les ombres que poden veure desde dins la caverna.
Per una altre banda Plató planteja què un dels homes s´alliberés i aquest ajudés a desencadenar a l´altre, al sortir de la caverna el Sol li causaria dolor en la vista de manera que l´home buscaria la ombra fins poder adaptar-se a la llum del Sol, fins poder contemplar el món real.
Llavors, els homes encadenats discuteixen i arriben a la conclusió que han viscut en un món fals basat en unes simples ombres.
Plató el que ens vol definir és què existeix un món intel.ligible què és perfecte, moral i ideal.
Mentre que el món sensible el considera com una copia del món intel.ligible.
EL MITE DE LA CAVERNA
- Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.
Activitat 5: Text de Plató
En aquest text, plató ens explica
l´intel.lectualisme moral introduït per Sòcrates.
Segons el text el que ens domina no és la ciència sinó un altre tipus de coneixement.
L´ànima segons Plató creu que té una part racional i irracional, accepta la teoria de
l´ànima introduïda per els Pitagòrics.
Segons Plató una persona que actua bé és perquè sap què és el bé, ningú no fa el mal saben que ho fa,és a dir, el que actua malament no és que sigui una persona dolent sinó una persona ignorant.
Segons el text els criminals no haurien d´anar a la presó sinó a
l´escola.
Aquesta ciència és per a l´home una forma d´enteniment ja que hi ha persones que es deixen portar per els sentits i no pas per la raó, són esclaus del plaer.
Però hi ha d´altres persones que dominen aquesta raó i saben actuar com cal.
viernes, 2 de octubre de 2009
Projecte 1- Hannah Arendt
Biografía
Hannah Arendt va néixer a Hannover el 14 d'octubre de 1906.
Després de realitzar estudis a tres universitats - entre les quals, la Universitat de Marburg sota la tutela de Martín Heidegger -, als 22 anys d'edat es va doctorar en Humanitats a la Universitat d'Heidelberg amb una tesi sobre el concepte d'Amor en el pensament de Sant Agustí, sota la tutela de Karl Jaspers.
El 1933 va marxar a França per escapar del règim nacionalsocialista implantat aquell any al seu país - on va coincidir i va travar amistat amb el filòsof jueu Walter Benjamin, també exiliat - i, el 1941, va fugir a Estats Units, la nacionalitat dels quals va adoptar el 1951.
Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar alts càrrecs en diverses organitzacions jueves. Després de publicar " Orígens del totalitarisme (1951) ", va donar classes a les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago.
Entre moltes altres obres seves figuren " La condició humana (1958) ",
" Entri el passat i el futur (1961) ", " Sobre la revolució (1963) " i la polèmica " Eichmann a Jerusalem (1963) " basada en el seu informe sobre els judicis|senys a criminals de guerra nazis el 1961. Les seves memòries, " Correspondència, 1926-1969, van ser publicades el 1992.
Biografía de Hannah Arendt més extensa:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt
Obra
La vocació filosòfica d'Hannah Arendt es va veure truncada per l'ascens del Nazisme a Alemanya. Aquest fet, marcarà decisivament la vida i obra d'Hannah Arendt.
En el primer, per la seva forçosa emigració d'Europa als Estats Units.
Arendt viu, per tant, la condició d'exiliada política i descobreix amb éllo els rigors de l'estat d'Exilio. La " figura de l'exiliat " constituirà, d'ara endavant, un d'aquests motius que alimentaran les intuïcions filosòfiques de l'autora. Respecte a l'obra, l'origen i ascens dels totalitarismes - en la seva accepció comunista o feixista; identificació aquesta que farà celebri a la pensadora - serà eix central de bona part de les seves reflexions, així com, posteriorment, centrarà les seves reflexions el derivat " problema jueu " i la constitució d'Israel.
Sense oblidar mai - d'allà la seva preocupació pel tema d'ho " memòria " - l'Holocaust esdevingut pel genocidi nazi.
Les seves obres:
http://www.lecturalia.com/autor/400/hannah-arendt
jueves, 1 de octubre de 2009
Activitat 4: Del no res no pot sortir res.
Aquesta frase de Parmènides ha sigut un gran pas per al
desenvolupament de la filosofia.
Hi ha varies conclusions sobre aquesta afirmació de Parmènides
però totes tenen alguna cosa en comú.
No és pot parlar del no res, ja que no existeix el no res.
Parmènides diu que ni tan sols podem pensar en una cosa que no existeix.
Només podem conèixer allò que realment existeix.
Sería impossible definir el no res, ja que no hi ha vocabulari existent per poder-ho definir, ja que a la mínima expressió ens estariem referint alguna cosa, per tant ja no sería el no res.
Del no res no podem exteure cap cosa tangible, ja que aquests elements del cosmos sempre han sigut i serán constants.
Res té sentit si parlem del futur o passat, l´únic que té sentit
es parlar del present, del "ara".
L´eternitat és la conclusió correcta ja que no es pot passar del
ésser al no-ésser ni del no-ésser a l´ésser.
desenvolupament de la filosofia.
Hi ha varies conclusions sobre aquesta afirmació de Parmènides
però totes tenen alguna cosa en comú.
No és pot parlar del no res, ja que no existeix el no res.
Parmènides diu que ni tan sols podem pensar en una cosa que no existeix.
Només podem conèixer allò que realment existeix.
Sería impossible definir el no res, ja que no hi ha vocabulari existent per poder-ho definir, ja que a la mínima expressió ens estariem referint alguna cosa, per tant ja no sería el no res.
Del no res no podem exteure cap cosa tangible, ja que aquests elements del cosmos sempre han sigut i serán constants.
Res té sentit si parlem del futur o passat, l´únic que té sentit
es parlar del present, del "ara".
L´eternitat és la conclusió correcta ja que no es pot passar del
ésser al no-ésser ni del no-ésser a l´ésser.
Activitat 3: Fragments de Parmènides
En aquests fragments de Parmènides podem veure la seva visió sobre l´ésser humà.
El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-ésser, és a dir,l´ésser és únic, immutable mai canvia. I del no-ésser no podem dir res ja que com no existeix no podem tan sols ni pensar-hi.
D´altre banda allò què és pot pensar, ha de ser, és a dir, existeix perquè del no res no pot sortir res.
Parmènides veu l´ésser com una esfera eterna que sempre retorna al mateix lloc, veu un ésser immutable no pot passar de l´ésser al no-ésser ni del no-ésser al ésser, un ésser indivisible ja que si es pogués dividir ja no seria un únic ésser.
Afirma que l´ésser és indestructible, no pot morir ja que és perfecte.
miércoles, 30 de septiembre de 2009
Activitat 2: Fragments d´Heràclit
En aquests fragments Heràclit ens explica el canvi perpetu de
l´ésser a través de la raó. Aquest ésser ignora i desconeix els seus actes.
Segons Heràclit creu que la physis (naturalesa) i el logos es
formen per elements contraposats, és a dir, per mitjà d´una lluita de contraris.
En aquesta lluita de contraris un depén de l´altre, ja que sense un l´altre no podria existir.
Heràclit ens vol fer veure que la natura es un canvi continu,és a dir, tot canvia, tot fluix.
Tot canvia segons una llei, aquesta és l´única que no canvia,és la substància de tots els canvis.
Activitat 1: Text D´Anaximandre
En aquest text anaximandre fa dues visions sobre l´ésser humà: el naixement i la destrucció.
En la primera part del text Anaximandre no sap quin és l´origen de l´ésser humà ni per què i com naixem.
L´únic concepte que té segur és que l´ésser primer neix i a mesura que el temps passa acaba morint per mitjà d´una mena de força que ho determina provocat per una mena de desordre què és la injustícia.
En la primera part del text Anaximandre no sap quin és l´origen de l´ésser humà ni per què i com naixem.
L´únic concepte que té segur és que l´ésser primer neix i a mesura que el temps passa acaba morint per mitjà d´una mena de força que ho determina provocat per una mena de desordre què és la injustícia.
martes, 29 de septiembre de 2009
viernes, 29 de mayo de 2009
Societat i estat: segons Hobbes
El text parla de la finalitat de l’home natural per la qual acaba acceptant les normes a mesura que es troba dins l’estat o la societat i aquesta finalitat és simplement el fet de mantenir-se i sobreviure a la lluita establerta entre els homes.
Hobbes pensa que l’home és un llop per a l’home.Considera que l’home acaba acceptant les lleis per por a la situació de guerra permanent entre els homes i en els seus orígens naturals. Ja que per mitjà de la seva passió natural no podien sortir de la seva situació i per aquest motiu necessita algú que li prohibeixi accions, o alguna amenaça per que sigui capaç de actuar lluny de la violència i així poder arribar a tenir una vida grata i millor on comparteixin amb tothom.
Hobbes pensa que l’home és un llop per a l’home.Considera que l’home acaba acceptant les lleis per por a la situació de guerra permanent entre els homes i en els seus orígens naturals. Ja que per mitjà de la seva passió natural no podien sortir de la seva situació i per aquest motiu necessita algú que li prohibeixi accions, o alguna amenaça per que sigui capaç de actuar lluny de la violència i així poder arribar a tenir una vida grata i millor on comparteixin amb tothom.
viernes, 22 de mayo de 2009
sábado, 16 de mayo de 2009
Doc.3 pàgina 214
Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els ciutadans siguin incorporats, fins i tot, els marginats per a una comunitat homogenitzada.I sense què cap ciutadà sigui discriminat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha d´admetre la seva nacionalitat,el seu lloc d´origen, ja que així se´l podrà reconèixer uns drets respecte les seves arrels.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L´autor és partidari d´acceptar altres cultures,però no vol barrejar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que no poden tan com voldrien celebrar les seves tradicions, costums... de la seva cultura.
INFORMACIÓ SOBRE HABERMAS
Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. De 1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".
L'any 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
Dilemes morals
Dilema 2
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No,ja que encara què això li produeixi un problema moral no tindria que ser egoïsta i també tindria què pensar en el benestar de la seva família. Encara què ell deixi la feina, hi hauria gent que continuaria treballant en la tala d´arbres, així què només sería per la seva consciència moral, el fet de deixar la feina.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí,però per fer un mòn millor per les generacions futures, tots hauríem de col.laborar.
Per exemple contaminar menys, reciclar..
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això generaria pobresa i provocaria migracions cap a les ciutats.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs traslladar algunes fàbriques, però altres que no és dediquin a la tala d´arbres,a aquests pobles.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
Penso què del govern,ja que si aquest no manés la tala d´arbres,cap individu la faría.
6. Què hi diria un utilitarista?
Què haurien de continur amb la tala d´arbres, ja que hi ha moltes persones que viuen d´això.
I un representant de l´ètica dialògica?
Traslladaria altres fàbriques, perquè la gent d´aquests pobles no tinguessin que dedicar-s a la tala, sinó que hi hauría més feina, sense tindre que perjudicar el medi ambient.
Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li
Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys
-Podrà fer la carrera que ell tan desitja
-Si hi hagués algú més en el seu cas, és queixaria i amb raó.
Si no li puja la nota
-No arribarà a la carrera que ell vol fer
-No sería feliç
-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat
no li ha servit per el que ell hagués volgut fer.
2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
En algunes situacions la justícia, si s´imposa a la felicitat.
Definicions T.10
Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Prudència: virtut dianoètica de saber del.liberar-se o triar.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Prudència: virtut dianoètica de saber del.liberar-se o triar.
viernes, 15 de mayo de 2009
Doc.9 pàgina 200
Títol
La dignitat té preu?
Resum
En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. Tot el què es troba per sobre de tot preu, té una dignitat. Les necessitats de l´home tenen un preu comercial, tot allò que constitueix la condició perquè les coses trobin fins en si mateixes no té preu, sinó dignitat.
La moralitat és la condició la qual l´ésser racional pot ser fi en si mateix.
Comentari
En aquest text, Kant diu tot té un preu, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
La condició´, la forma quelcom què sigui fi per si mateix, i per tant, té una dignitat.
L´ésser racional pot ser fi en si mateix.
La dignitat té preu?
Resum
En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. Tot el què es troba per sobre de tot preu, té una dignitat. Les necessitats de l´home tenen un preu comercial, tot allò que constitueix la condició perquè les coses trobin fins en si mateixes no té preu, sinó dignitat.
La moralitat és la condició la qual l´ésser racional pot ser fi en si mateix.
Comentari
En aquest text, Kant diu tot té un preu, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
La condició´, la forma quelcom què sigui fi per si mateix, i per tant, té una dignitat.
L´ésser racional pot ser fi en si mateix.
Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?
Penso què que és diu un Sòcrates insatisfet és referirà a aquelles persones que al llarg de la seva vida busca respostes a les preguntes què es planteja.
Jo crec què és millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que hi ha persones que intenten superar-se dia a dia, amb noves propostes, noves metas...
Però per una part també penso què de begades és ser un ximple satisfet, ja què aquella persona pot ser molt més feliç què una persona que sempre vol superar les seves propostes.
També depèn molt de la persona, és a dir, hi ha persones que es conformen amb tot el que tenen, amb tot el que són o han arribat ser, però també hi ha persones que no és conformen amb res sempre volen més i més.(insatisfet)
miércoles, 13 de mayo de 2009
Doc.3 pàgina 195
Títol
Funció pròpia de l´home
Resum
La funció de l´home és l´activitat de l´ànima segons la raó.
L´autor posa com exemple tocar la cítara.
Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada,i el bé humà és una activitat de l´ànima conforme la virtut i si són vàries, l´adequada serà la millor la més perfecta.
Comentari
Aquest text d´Aristòtil afirma la felicitat com a fi últim,ja que creu
que totes les activitats humanes es realitzen per arribar a un fi,que complementa a uns altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix.
Creu que la funció de l´home és la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic ens permetrà trobar una altra forma de vida que també tingui com a fi últim la felicitat.
domingo, 10 de mayo de 2009
Ningú no fa el mal sabent que ho fa
Crec que hi ha persones que actuen segons una sèrie de prejudicis, ja sigui per costum, per amics,...és a dir,cada persona té uns ideals morals.No totes les persones han sigut educades de la mateixa manera,per tant,hi ha una visió diferent de les coses. Si una persona creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´una manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes,i podria ser que per una altre persona estigués obran malament, ja que cadascú té els seus prejudicis i maneres d´actuar, sempre alguns més violents que uns altres. Quan una persona és conscient,és practicament impossible canviar la seva manera de pensar o actuar d´una forma totalmen diferent a la seva.
Jo penso que les persones no fan el mal sabent que ho fan, ja que cadascú té una manera diferent de pensar, ja sigui per els seus prejudicis, per la manera de ser, per les influències....
sábado, 28 de febrero de 2009
Definicion T.9
Temperament: Conjunt de sentiments i passions que difícils de modificar.
Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a obrar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de cohecció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.
Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.
Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.
Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.
Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.
Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.
Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.
Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a obrar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de cohecció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.
Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.
Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.
Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.
Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.
Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.
Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.
Document 2 (pàgina 139)
1Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen. 2. La simbologia del dia a dia. 3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en tots els mitjans. S'han creat gràcies a la evolució de l'home fins arribar a un punt que no podria viure en total llibertad i sense preocupacions.
Cancion la libertad de nino bravo
Tiene casi veinte años y ya está
cansado de soñar,
pero tras la frontera está su hogar,
su mundo, su ciudad.
Piensa que la alambrada sólo es
un trozo de metal,
algo que nunca puede detener
sus ansias de volar.
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.
Con su amor por banderas se marchó
cantando una canción,
marchaba tan feliz que no escuchó
la voz que le llamó,
y tendido en el suelo se quedó
sonriendo y sin hablar,
sobre su pecho flores carmesí,
brotaban sin cesar...
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.
sábado, 14 de febrero de 2009
Creus en el destí?
Jo no crec en el destí perquè no es pot pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes. En altres aspectes si que crec en el destí, ja que si per exemple, caiem d´un tercer pis i no ens passa res, sempre es parla del destí, la teva mort arriba quan el destí vol.
Jo penso que aquest fet denega la llibertat de les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.
Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre una cosa i una altre, i trien una de les dues és perquè significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.
viernes, 13 de febrero de 2009
Estem condemnats a ser lliures
Analitzant la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre penso que el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la llibertat de escollir tot allò que pensem o pensem que es beneficiós per a nosaltres i pot anar construint el nostre futur, ja que tenim en front un món d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú decideixi per nosaltres i converteixi de la nostre vida, una vida sense llibertat.
jueves, 12 de febrero de 2009
Apunts de jean-paul sartre
- És un dels màxims exponents del existencialisme.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem. - Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem. - Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.
martes, 6 de enero de 2009
Definicions tema 6
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).
De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?
En el món podem trobar una gran diferència entre cultures.
Alguns factors que diferencien aquestes diferències són la llengua, les tradicions, la història, les creences, ... Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes. Sens dubte, cap individu deuria ser infidel als seus princips. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, crec que s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, de la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les seves normes. Penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat mai aconseguirem una única cultura comú.
Alguns factors que diferencien aquestes diferències són la llengua, les tradicions, la història, les creences, ... Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes. Sens dubte, cap individu deuria ser infidel als seus princips. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, crec que s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, de la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les seves normes. Penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat mai aconseguirem una única cultura comú.
sábado, 3 de enero de 2009
Diferències entre hobbes i rousseau
Segons Hobbes, l'home es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre s´estableixi una igualtat entre tots els ciutadans. Si apareixen trets de l'egoisme la estabilitat perilla.
Jo penso què el més coherent es el que pensa Rousseau, ja que l'individu necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, sentiments... Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)