Definicions

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars(més enllà dels sentits).

Ultimitat: intenta arribar a respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer (jo).

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Defensa allò qué és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè provè d´algú a qui es concedéis el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.