Adequació i verificació pragmàtica

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat té una adequació amb la realitat i amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta pot ser assimilada, verificada i es pot considerar com a vàlida.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?
Sí, ja que el vertader és útil, és a dir, ens serveis com un fi determinat.

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.
No. Perquè les idees certes són un apte per satisfer les nostres necessitats.

5. Informació sobre William James.
http://es.wikipedia.org/wiki/William_James

Definicions

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars(més enllà dels sentits).

Ultimitat: intenta arribar a respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer (jo).

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Defensa allò qué és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè provè d´algú a qui es concedéis el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.

El virtual és real?

La realitat virtual és la representació de les coses per mitjà de representacions de la realitat. La relitat pot ser percebuda pel subjecte. Nosaltres sabem que tot existeix perquè ho podem percebre amb tots el sentits. Quan nosaltres toquem un prèssec, podem sentir el seu tacte; la seva suavitat, en canvi, aquest tipus de sensacions no es poden sentir per mitjà de la realitat virtual. La realitat virtual ens priva de la majoria de sensacions que ens ofereixen els objectes reals, ja que quan la televisió o un videojoc acabes amb totes les sensacions viscudes per aquell precís moment de temps i tornes a la teva realitat cuotidiana. Sota el meu punt de vista, la realitat virtual existeix, però és una realitat temporal i un mica enganyosa.

SEGON TRIMESTRE!!!

Veritat, realitat o concordança

- Idees principals:
El text ens parla de la utilització de la paraula veritat, ja que moltes vegades s´utilitza en 0
paraules no corresponents. Heiddeger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat llavors és real.
- Títol:
Equivocació de la paraula veritat.

- Comentari:
Heidegger es basa en la fenomenologia, segons ell quan alguna cosa concorda amb la realitat significa que allò es veritat, al contrari significa que allò no és veritat,és irreal, no és cert. Té prioritat el subjecte sobre l´objecte, perquè es qui qüestiona si existeix quelcom o no existeix.

- Comparació:
L'autor mostra idealisme al afirmar que el subjecte es qui té prioritat mentre que el realisme qui té prioritat és l'objecte,diu que les coses existeixen perquè podem percebem.

Perspectiva del coneixement

En el fragment d´aquesta obra l'autor utilitza el perspectivisme per plasmar el coneixement. Mai podrem arribar a la veritat absoluta, ja que cadascun de nosaltres la percebem d'una manera ouna mica a la veritat, però a la veritat absoluta. En comparació amb el dogmatisme, mentre un ens permet analitzar i interpretar la realitat sota els nostres criteris, l'altre ens presenta unes normes que s'han d'acceptar sense possibilitat de crítica.

Podem arribar a conèixer?

Què és conèixer?

És la captació d´un objecte en concret.
Però realment podem conèixer aquest objecte?
Jo crec que no, nosaltres podem arribar a conèixer la veritat d´un ésser, és a dir
com és.. però desde el nostre punt de vista. I com sabem si no ens equivoquem?
De vegades les persones tenen una opinió sobre d´altres de la qual després s´equivoquen, ja que
els objectes és poden mostrar d´una manera però realment ser d´una altre. Conèixer amb certesa les coses és a dir, amb total seguretat és pràcticament impossible, encara que sigui algo verificat científicament. Finalment, ens adone´m que no podem coneixèr res tal i com és si no tan i com sens mostra.

Objecte filosòfic

- Idees principals.

L'objecte de la filosofia es l'aclariment lògic dels enunciats.

- Títol.

Funció filosòfica.

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?- Quina és la funció de la filosofia segons el text?- Comenta última frase del text.Segons el que el text ens diu l'objectiu de la filosofia es fer-nos entendre la realitat.

Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor fa referència a que cadascú és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. L'autor intenta transmetres amb aquesta frase és que la filosofia ens ha d'ajudar aclarir tot alló que no tenim clar, es a dir, resoldre questions a través de la lògica i el llenguatge.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Defensa el mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna molta importància al llenguatge. El mètode transcendental busca fomentar el coneixement, mentre que Widdgestein busca trobar el sentit de les expressions lingüístiques.

Defineix

Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè; tracta sobre el saber de les coses.
Saber filosòfic: saber que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.
Ciència "Definició moderna": Saber en el qual sentén l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.
Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.
Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.
Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.
Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. Cal situar-se dins dels fets
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes.
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè. Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que posa l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.

Problema de filosòfic

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Vol renunciar a adoptar les actituds radicals últimes.

(coeficient de provisió que amenaça la vida contemporània).

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Per què a mi?Què faig aqui?Què faig en aquesta vida?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

La fòrmula intel.lectual és el problema de la filosofia contemporània.

-Biografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Activitats pàgina 3

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.


Dóna referència a una persona que sap viure la seva vida, amb el que li agrada, el que sent..
És a dir, de la millor manera que a aquesta li sembli.