Projecte 1- Hannah Arendt

Biografía
Hannah Arendt va néixer a Hannover el 14 d'octubre de 1906.
Després de realitzar estudis a tres universitats - entre les quals, la Universitat de Marburg sota la tutela de Martín Heidegger -, als 22 anys d'edat es va doctorar en Humanitats a la Universitat d'Heidelberg amb una tesi sobre el concepte d'Amor en el pensament de Sant Agustí, sota la tutela de Karl Jaspers.
El 1933 va marxar a França per escapar del règim nacionalsocialista implantat aquell any al seu país - on va coincidir i va travar amistat amb el filòsof jueu Walter Benjamin, també exiliat - i, el 1941, va fugir a Estats Units, la nacionalitat dels quals va adoptar el 1951.
Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar alts càrrecs en diverses organitzacions jueves. Després de publicar " Orígens del totalitarisme (1951) ", va donar classes a les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago.
Entre moltes altres obres seves figuren " La condició humana (1958) ",
" Entri el passat i el futur (1961) ", " Sobre la revolució (1963) " i la polèmica " Eichmann a Jerusalem (1963) " basada en el seu informe sobre els judicis|senys a criminals de guerra nazis el 1961. Les seves memòries, " Correspondència, 1926-1969, van ser publicades el 1992.

Biografía de Hannah Arendt més extensa:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt


Obra
La vocació filosòfica d'Hannah Arendt es va veure truncada per l'ascens del Nazisme a Alemanya. Aquest fet, marcarà decisivament la vida i obra d'Hannah Arendt.
En el primer, per la seva forçosa emigració d'Europa als Estats Units.
Arendt viu, per tant, la condició d'exiliada política i descobreix amb éllo els rigors de l'estat d'Exilio. La " figura de l'exiliat " constituirà, d'ara endavant, un d'aquests motius que alimentaran les intuïcions filosòfiques de l'autora. Respecte a l'obra, l'origen i ascens dels totalitarismes - en la seva accepció comunista o feixista; identificació aquesta que farà celebri a la pensadora - serà eix central de bona part de les seves reflexions, així com, posteriorment, centrarà les seves reflexions el derivat " problema jueu " i la constitució d'Israel.
Sense oblidar mai - d'allà la seva preocupació pel tema d'ho " memòria " - l'Holocaust esdevingut pel genocidi nazi.


Les seves obres:
http://www.lecturalia.com/autor/400/hannah-arendt

Activitat 4: Del no res no pot sortir res.

Aquesta frase de Parmènides ha sigut un gran pas per al
desenvolupament de la filosofia.
Hi ha varies conclusions sobre aquesta afirmació de Parmènides
però totes tenen alguna cosa en comú.
No és pot parlar del no res, ja que no existeix el no res.
Parmènides diu que ni tan sols podem pensar en una cosa que no existeix.
Només podem conèixer allò que realment existeix.
Sería impossible definir el no res, ja que no hi ha vocabulari existent per poder-ho definir, ja que a la mínima expressió ens estariem referint alguna cosa, per tant ja no sería el no res.
Del no res no podem exteure cap cosa tangible, ja que aquests elements del cosmos sempre han sigut i serán constants.
Res té sentit si parlem del futur o passat, l´únic que té sentit
es parlar del present, del "ara".
L´eternitat és la conclusió correcta ja que no es pot passar del
ésser al no-ésser ni del no-ésser a l´ésser.

Activitat 3: Fragments de Parmènides

En aquests fragments de Parmènides podem veure la seva visió sobre l´ésser humà.
El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-ésser, és a dir,l´ésser és únic, immutable mai canvia. I del no-ésser no podem dir res ja que com no existeix no podem tan sols ni pensar-hi.
D´altre banda allò què és pot pensar, ha de ser, és a dir, existeix perquè del no res no pot sortir res.
Parmènides veu l´ésser com una esfera eterna que sempre retorna al mateix lloc, veu un ésser immutable no pot passar de l´ésser al no-ésser ni del no-ésser al ésser, un ésser indivisible ja que si es pogués dividir ja no seria un únic ésser.
Afirma que l´ésser és indestructible, no pot morir ja que és perfecte.