Definicion T.9

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que difícils de modificar.
Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a obrar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de cohecció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.
Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.
Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.
Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.
Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.
Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.
Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.

Document 2 (pàgina 139)

1Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen. 2. La simbologia del dia a dia. 3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en tots els mitjans. S'han creat gràcies a la evolució de l'home fins arribar a un punt que no podria viure en total llibertad i sense preocupacions.

Cancion la libertad de nino bravo

Tiene casi veinte años y ya está
cansado de soñar,
pero tras la frontera está su hogar,
su mundo, su ciudad.
Piensa que la alambrada sólo es
un trozo de metal,
algo que nunca puede detener
sus ansias de volar.
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.
Con su amor por banderas se marchó
cantando una canción,
marchaba tan feliz que no escuchó
la voz que le llamó,
y tendido en el suelo se quedó
sonriendo y sin hablar,
sobre su pecho flores carmesí,
brotaban sin cesar...
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.

Creus en el destí?

Jo no crec en el destí perquè no es pot pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes. En altres aspectes si que crec en el destí, ja que si per exemple, caiem d´un tercer pis i no ens passa res, sempre es parla del destí, la teva mort arriba quan el destí vol.
Jo penso que aquest fet denega la llibertat de les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.
Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre una cosa i una altre, i trien una de les dues és perquè significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.

Estem condemnats a ser lliures

Analitzant la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre penso que el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la llibertat de escollir tot allò que pensem o pensem que es beneficiós per a nosaltres i pot anar construint el nostre futur, ja que tenim en front un món d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú decideixi per nosaltres i converteixi de la nostre vida, una vida sense llibertat.

Apunts de jean-paul sartre

- És un dels màxims exponents del existencialisme.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem. - Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

Falàcies