Penso i després existeixo

Activitat 24 Text 1 de Kant

2010-04-30T06:10:00.000-07:00

Aquest fragment pertany a l´obra: "La crítica de la raó pura".
Kants afirma que el nostre coneixement comença a partir de l´experiència.
Nosaltres rebem impressions i aquestes són la matèria del nostre coneixement.
Aquest és la composició de: allò que rebem a través de les impressions i allò que produïm a través de la facultat de coneixement.
La nostra ment és la que ordena els nostres conceptes, els analitza i a partir d´aquí pot obtenir un coneixement clar sobre alguna cosa.
Allò que rebem depèn de l´experiència, és a dir, és un coneixement aposteriori, allò que produïm és apriori,parlem d´un coneixement universal i necessari.
Aquest tipus de coneixements es troben en la física i les matemàtiques.
No tot procedeix de l´experiència, podria ser el coneixement un compost de les impressions que nosaltres rebem, aquestes formen una unitat que hem de separar per veure-les tal i com són.

Projecte 6

2010-04-23T07:19:00.001-07:00

Activitat 23: El fi de les nostres accions

2010-04-18T05:50:00.000-07:00

Aquest fragment forma part de la filosofia moral de Hume.
L´autor ens explica que la raó no pot promoure sola l´acció,ja que les accions són els motors de les nostres conductes.
Hume diu que la simpatia o impatia és una capacitat que fa que ens posem en el lloc dels altres,a partir d´aquí s´originen els sentiments.A més la simpatía fa que els sentiments ens facin reaccionar i actuar davant de diferents situacions.
Hume afirma que no és possible demostrar amb seguretat que una cosa és bona o dolenta, ja que les qüestions morals no corresponen a l´enteniment, ja que aquest
només pot relacionar idees.
L´autor també diu que la bondat o maldat la descobrim quan en el nostre interior hi a sentiment d´aprovació o de reprovació, és a dir, les qüestions morals depenen del sentiment.
La moral de l´enteniment ens pot duu al relativisme perquè nosaltres, busquem el plaer propi com a fi i no el plaer dels altres, és a dir, mirem per els interessos propis.

Projecte 5

2010-04-16T08:42:00.001-07:00

Hannah arendt

View more presentations from chueki.

Activitat 22 Principi sobre la causalitat

2010-04-07T05:25:00.000-07:00

En aquest fragment el autor fa un anàlisi sobre la causalitat,Hume a més de
donar-nos una visió sobre la relació entre causa i efecte, ens explica la crítica a la causalitat.
Hume possa un exemple respecte Adam, amb aquest podem observar clarament l´evidència de les afirmacions de Hume.
Nosaltres només podem analitzar els fets que s´esdeven a través de l´experiència, es a dir, podem deduïr i fer suposisiones del que podrà succeir.
En l´exemple d´Adam no podem observar amb totaritar aquesta teoria, ja que aquest no parteix de l´experiència, es a dir, no podrá fer cap tipus de suposició per el que podrà succeïr en un futur.
La societat mitjançant els esdeveniments i costums ja viscut, ens ajuden a guiar al nostre coneixement a afirmar un costum, encara que tot i que aquest costum és, podria no ser com nosaltres pensem que sigui.
Hume afirma que podem estar segurs que entre una causa i efecte no hi ha d´haver una connexió necessària, només la seguretat que ens transmet incertesa, de com serán.
En conclusió,mai podrem saber amb certesa la igualtat ente futur i passat, ja que només hi ha probabilitat.

Activitat 21 Abstract: "bola de billar"

2010-04-06T12:52:00.000-07:00

En aquest breu fragment de Hume sobre l´anàlisi de causalitat ens intenta explicar a través de diferents exemples la relació entra causa i efecte.
Quan nosaltres colpegem una bola aquesta ha de tocar necessàriament a l´altre i després mou aquesta última bola que ha colpejat, aquest fet no és res més que la relació entre causa i efecte.
Però, tothom es planteja una sola qüestió, com sabem que aquestes boles generen un efecte a partir d´ una causa?
Doncs, segons l´escepticisme de Hume, mai podriem saber am certesa aquesta relació entre causa i efecte ja que sempre ha sigut de la mateixa manera però podrien no
fer-ho.
En conclusió aquest concepte només s´enten a partir de la memòria.
Les qüestions que ens podem plantejar no poden ser totalment vertaderes perquè depenen de l´experiència, per això no es pot demostrar la realitat de les anticipacions realitzades.
Per tant, les proposicions futures no són menys intel.ligibles que les actual, es a dir, el criteri depèn de l´experiència.

PROJECTE 4: els pensaments de Hannah Arendt

2010-04-04T02:35:00.000-07:00

Segons Hannah Arendt el món humà es construeix a partir de les accions imprevisibles dels humans, té una naturalesa fràgil perquè tot es pot destruir, i oberta perquè les possibilitats del futur són múltiples. Tot allò que hem aconseguit i estimem pot desaparèixer.
Hannah Arendt considera que les característiques específicament humanes són la de pensar i actuar.
El pensament és la utilització del llenguatge, un diàleg amb nosaltres mateixos que ens possibilita un distanciament amb el món.
Aquest distanciament ens permet enfrontar-nos a totes les seves determinacions: podem ser lliures.
Pensar és crear alguna cosa nova, no és reproduir el que ja s’ha dit o ja s’ha pensat; el pensament no ens condueix cap a un objectiu determinat.
L’acció és la intervenció del ciutadà al món.
L’acció no és una conducta determinada per factors biològics, psicològics o socials; ni tampoc és una conducta que segueixi un model; l’acció és lliure de la mateixa manera que ho és el pensament.
Hannah Arendt ressalta el caràcter important de l’acció i el pensament al considerar que totes les altres activitats humanes no són essencials per a una vida plena.
En canvi, considera que una vida sense acció ni discurs, està literalment morta per al món.

http://www.uv.es/metode/anuario2004/26_2004.htm
http://www.eumed.net/libros/2007b/300/119.htm
http://www.robertexto.com/archivo9/arendt.htm

TERCER TRIMESTRE!!!!!

2010-04-02T03:26:00.000-07:00

Una mica més sobre Descartes

2010-02-21T13:07:00.000-08:00

Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?

2010-02-19T10:59:00.001-08:00

Penso que parlar d´una realitat fora de la ment seria com parlar d´un mòn intel.ligible, com va introduIr Socràtes, mostra una realitat sense ser modificada pels sentits.
Crec que no hi ha altre realitat sinó que l´única realitat és la que sen´s presenta tal hi com és.
La realitat de les coses ha d´estar en les coses no separades de ellas, per tant penso que no existeix cap altre realitat a la nostre, encara que tot i jo creient que no hi ha cap altre realitat tampoc podré saber mai si vertaderament només existeix una realitat.
Jo penso que no hi ha cap altre realitat perquè no la podem veure, l´única cosa que podem observar és el nostre mòn.

text 4 de Decartes

2010-02-19T10:48:00.000-08:00

En aquest text Descartes ens parla del dubte metòdic.
Vol arribar fins alguna cosa que sigui indubtable, gràcies a poder dubtar arribem a la certesa.
Descartes afirma que ell dubta de tot però què existeix quelcom del qual no podrà dubtar encara que existeixi un geni maligne que intenti fer-lo dubtar.
Del que mai podrà dubtar serà de l´existència del jo, ja que sense ell no podria pensar i sinó pogués pensar no podria dubtar ni enganyat per cap geni maligne.

Procediment de descartes:
En primer lloc, dubta dels sentits ja que els sentits ens enganyen.
En segon lloc, afirma que no podem distingir els somnis de la realitat i posa en dubte les qualitats primàries i secundàries.
I per últim arriba a la conclusió que del únic que no pot dubtar és del JO.

text 1 de Descartes

2010-02-15T10:37:00.000-08:00

En aquest text Descartes ens explica els diferents passos per poder arribar a la veritat.
Primer pas és l´evidència, mai hem de reconèixer res com a vertader sense conèixer el que realment és. El segon pas és l´ànalisi, en el qual hem de dividir totes les dificultats per tal de analitzar-les amb menys dificultat.
El tercer pas és la síntesi, hem de sintetizar les idees desde les més simples a les més complexes.I el quart i últim pas és la comprovació, cal comprovar que no ens deixem res.
Per establir un lògica hem de estar guiats per aquestes evidències bàsiques.

PROJECTE 3: Influències sobre Hannah Arendt

2010-02-09T07:06:00.000-08:00

Hannah Arendt, nascuda a Hanóver, Alemanya, el 14 d'octubre de 1906 i va morir a Nova York, Estats Units, 4 de desembre de 1975.
Va ser una filòsofa política alemanya d'origen jueu, una de les més influents del segle XX.
No obstant això, Hannah Arendt va rebre certa influència de filòsofs com: Sócrates, Plató, Aristòtil, Immanuel Kant, Martin Heidegger i Karl Jaspers, a més de representants importants de la filosofia política moderna menjo Maquiavelo i Montesquieu.
Precisament gràcies al seu pensament independent, la teoria del totalitarisme, els seus treballs sobre filosofia existencial i la seva reivindicació de la discussió política lliure, té Arendt un paper central en els debats contemporanis.

Creus que es pot demostrar l´existència de Déu?

2010-01-28T06:58:00.000-08:00

L´existència de Déu encara és un misteri sense resoldre, desde fa molt de temps moltes persones i filòsofs han intentat resoldre aquesta gran qüestió.
Penso que no es por negar ni afirmar l´existència de Déu.

Jo crec que Déu no existeix, tot i que hi ha moltes persones que opinen el contrari.
Moltes persones tenen fe cristiana, és a dir, creuen que Déu els ajuda en tots els aspectes però jo crec que això no és així.

Hi ha persones que pensen que per reçar Déu els escolta i els ajuda pero realment penso que aquestes cosas són a causa del destí.
L´existència de Déu és indemostrable, molt filòsofs com St.Anselm, St Agustí... ho han intentat desmotrar sense cap resultat.

I encara que Déu existís ens preguntariem de on a sortit i quí la creat ja que del no res no pot sortir res.

La carta a Meneceu

2010-01-28T06:32:00.000-08:00

En aquesta carta, Epicur parla amb Meneceu i aconsella a aquest mitjançant les seves creences mostrant una visió dels aspectes més generals.

Epicur tracta un dels temes més importants de la filosofia, què és la recerca de la felicitat com a últim fi, i l´unic camí per arribar aquest últim fi és la filosofia.
Altres temes tractas en la carta a Meneceu, és la por a la mort, ja que ells pensen que no hauria d´existir perquè quan aquesta arriba nosaltres no la sentim i per tant, hauriem de dur una vida impertorbable.

El primer és el principi i el fi de la vida feliç i l´objectiu de l´ésser humà
és cercar aquesta felicitat a través del plaer.
De certa manera en la carta a Meneceu som invitats a practicar la filosofia i a meditar per arribar al bé màxim, explica que tot ésser pot filosofar i amb aquesta podem arribar a ser plens i complerts.

En conclusió per ser feliç no cal viure molt, el que vertaderament importa és viure una vida plena.

Text d´Aristòtil

2010-01-27T10:20:00.000-08:00

En aquest text Aristòtil ens introdueix la virtut com a terme mitjà entre efecte i virtut.
Aristòtil afirma, que la virtut és un hàbit adquirit voluntariament i desenvolupat a través de l´ensenyament.
La persona que sigui capaç d´escollir el terme mitjà entre dos extrems, serà virtuosa.
La moderació correcta està determinada per la recta raó, la cual podrà ser adquirida per aquelles persones que hagin adquirit un bon hàbit.
Segons Plató la virtut es troba en equilibri de la tres parts de l´ànima, part irascible,concupiscible i la part racional.

Què va ser abans l´ou o la gallina?

2010-01-27T09:49:00.000-08:00

Aquesta qüestió és molt difícil de resoldre, ja que si pensem de forma lògica
perquè hi hagi ou cal una gallina i perquè la gallina existeixi cal que hi hagi ou.
Però sincerament, crec que mai es podria saber que ha estat abans si l´ou o la gallina.
I si pensem de forma filosòfica com per exemple Parmènides, que afirma que del no res no pot sortir res, així doncs, la gallina no pot sorgir sense l´ou i l´ou sense la gallina així tornem a un procés cíclic del qual no obtenim cap tipus de resposta.

En conclusió, penso que la qüestió més que filosòfica és científica, penso que la resposta a aquesta pregunta la tenen els científics, ja que es podria haver format a partir d´algunes petites cèl.lules però també ens podriem preguntar d´on han sortit aquestes i així tornem un altre cop al mateix procés cíclic.

Plató Vs Aristòtil

2010-01-26T10:03:00.000-08:00

Segons Plató existeixen dos mons, el mòn intel.ligible en el que es troben les idees i el mòn sensible on es troben les coses que percebem per mitjà dels sentits.
Segons Plató conèixer és actuar,ja que les idees són innates i accedim a elles per mitjà del record.
Aristòtil critíca a Plató en que les idees de les coses no es troben en el mòn intel.ligible sinó en les pròpies coses, per tant les coses les podem conèixer tal i com són.
Aristòtil afirma que podem captar la realitat a través del mòn sensible.
Penso que Aristòtil té una explicació de les coses sensibles més coherent que Plató.

Text del Fedó pàgina 16-18

2010-01-21T09:53:00.000-08:00

Aquest text Plató parla de un cicle de la creació de contraris.
És a dir, una cosa no pot existir sense l´altre, per exemple, el día no pot existir si no hi ha nit.
Plató afirma que els contraris neixen dels seus contraris.
En aquest text també es parla sobre la teoria de la immortalitat de l´ànima.
Dóna exemples per explicar aquesta teoria,totes les coses tenen un cicle.
També diu que nosaltres ens donem compte de la realitat poc a poc i què és quan morim quan arribem a la veritat absoluta.

Text del Fedó

2010-01-20T09:38:00.000-08:00

És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el Déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allò que és pur.

En aquest text del Fedó, Plató exposa la importància de l´ànima sobre el cos per arribar al coneixement, només podem conèixer a través de la raó.
Aquests dos elements són els que ens composen en el mòn sensible.
L´única forma per poder arribar a la veritat absoluta és morin, i quan és produeix l´ànima es separa del cos i així es pot contrarestar les idees del mòn intel.ligible.
En morir l´ànima coneix les coses en sí mateixes i obté la saviesa.

Esquema sobre las parts del Fedó

2010-01-19T09:31:00.000-08:00

Projecte 2

2009-11-30T01:53:00.000-08:00

Context Històric
Hannah Arendt va nèixer el 1906 i va morir en el 1975.
Durant aquests anys Espanya sufreix molts canvis.
En el 1906 va haver un partit labortista en el Regne Unit.
1911 Roald Amundsen conquereix el pol sud.
1912 Primera Guerra dels Balcans i es produeix l´enfonsament del Titanic.
1913 Segona Guerra dels Balcans
1914 Maten a Sarajevo i s´inicía la primera Guerra Mundial.
1917 Comença la Revolució Russa.
1918 Acaba la primera Guerra Mundial, i es produeix una gran epidèmia de grip per tot el món.
1919 Tractat de Versalles.
1921 Albert Einstein recibeix el premi Nobel de la física.
1922 Marxa fascista, Mussolini prèn tot el poder.
1928 Alexander Fleming descobreix la penicilina
1929 Creació de la ciutat del Vaticà
1933 Hitler es anomenat Canceller en Alemanya
1939 Fi de la guerra civil espanyola
1941 Japó bombardeja Perl Harbor, els Estats Units entra en la guerra.
1945 Es llancen dues bombes atòmiques en Japó: Hiroshima i Nagasaki.
1948 Declaració Nacional els Drets Humans.
1952 Dictadura Batista en Cuba
1954 Indochina es divideix en Laos, Vietnam i Camboya.
1955 Mort de Einstein
1956 Revolució Húngara
1957 Llançament del Sputnik
1958 Creació de la NASA
1961 Construcció del mur de Berlín.
1963 Assessinat de Kennedy
1968 Luther King es assessinat.
1969 Amstrong arriba a la lluna.
1973 Estats Units retira les tropes de Vietnam
1975 Los jeremos rojos prènen poder a Camboya.

2n TRIMESTRE!!

2009-11-30T01:49:00.000-08:00

Activitat 7: El mite de la caverna aplicat al món real

2009-11-11T09:35:00.000-08:00

En el mite, Plató especifíca que hi ha uns homes lligats en una caverna, al no poder moure´s els homes veuen unes ombres.
L´home què és adicte als videojocs viu una realitat virtual,és a dir, una realitat falsa que no és la seva com els homes lligats en la caverna que vivien en un món
d´aparences.
Quan un dels presoners és alliberat i comtempla la veritable realitat farà referència a aquell home o nen què és adicte als videojocs quan porta un temps sense
utilitzar-lo i se n´adona que aquella realitat en la qual s´endinsa cada cop que juga a qualsevol joc és falsa.
Quan el presoner comprèn la llum del Sol i acepta la nova realitat, faria referència a quan la persona adicte als videojocs redueix el nombre d´hores a l´ordinador.

Activitat 6: El mite de la caverna

2009-11-11T09:11:00.000-08:00

Plató en aquest diàleg vol fer entendre a Glaucó la situació de
l´ésser humà davant el coneixement.
Plató ens mostra dos mons, el món sensible (sentits) i el món intel.ligible (idees).
La situació que ens mostra en aquest text, són dos homes lligats a una caverna des del seu naixement sense cap tipus de movilitat.
Darrere d´aquests homes, una llum d´un foc llunyà entra per la caverna.
Entre aquest foc i els homes encadenats hi ha un camí.
Els homes encadenats creuen en una realitat dirigida al mòn sensible,és a dir, es basen segons les ombres que poden veure desde dins la caverna.
Per una altre banda Plató planteja què un dels homes s´alliberés i aquest ajudés a desencadenar a l´altre, al sortir de la caverna el Sol li causaria dolor en la vista de manera que l´home buscaria la ombra fins poder adaptar-se a la llum del Sol, fins poder contemplar el món real.
Llavors, els homes encadenats discuteixen i arriben a la conclusió que han viscut en un món fals basat en unes simples ombres.
Plató el que ens vol definir és què existeix un món intel.ligible què és perfecte, moral i ideal.
Mentre que el món sensible el considera com una copia del món intel.ligible.

EL MITE DE LA CAVERNA

2009-11-11T09:10:00.000-08:00

- Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

Activitat 5: Text de Plató

2009-11-11T08:49:00.000-08:00

En aquest text, plató ens explica
l´intel.lectualisme moral introduït per Sòcrates.
Segons el text el que ens domina no és la ciència sinó un altre tipus de coneixement.
L´ànima segons Plató creu que té una part racional i irracional, accepta la teoria de
l´ànima introduïda per els Pitagòrics.
Segons Plató una persona que actua bé és perquè sap què és el bé, ningú no fa el mal saben que ho fa,és a dir, el que actua malament no és que sigui una persona dolent sinó una persona ignorant.
Segons el text els criminals no haurien d´anar a la presó sinó a
l´escola.
Aquesta ciència és per a l´home una forma d´enteniment ja que hi ha persones que es deixen portar per els sentits i no pas per la raó, són esclaus del plaer.
Però hi ha d´altres persones que dominen aquesta raó i saben actuar com cal.

Projecte 1- Hannah Arendt

2009-10-02T09:30:00.000-07:00

Biografía
Hannah Arendt va néixer a Hannover el 14 d'octubre de 1906.
Després de realitzar estudis a tres universitats - entre les quals, la Universitat de Marburg sota la tutela de Martín Heidegger -, als 22 anys d'edat es va doctorar en Humanitats a la Universitat d'Heidelberg amb una tesi sobre el concepte d'Amor en el pensament de Sant Agustí, sota la tutela de Karl Jaspers.
El 1933 va marxar a França per escapar del règim nacionalsocialista implantat aquell any al seu país - on va coincidir i va travar amistat amb el filòsof jueu Walter Benjamin, també exiliat - i, el 1941, va fugir a Estats Units, la nacionalitat dels quals va adoptar el 1951.
Va treballar en una editorial de Nova York i va ocupar alts càrrecs en diverses organitzacions jueves. Després de publicar " Orígens del totalitarisme (1951) ", va donar classes a les universitats de Berkeley, Princeton i Chicago.
Entre moltes altres obres seves figuren " La condició humana (1958) ",
" Entri el passat i el futur (1961) ", " Sobre la revolució (1963) " i la polèmica " Eichmann a Jerusalem (1963) " basada en el seu informe sobre els judicis|senys a criminals de guerra nazis el 1961. Les seves memòries, " Correspondència, 1926-1969, van ser publicades el 1992.

Biografía de Hannah Arendt més extensa:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt

Obra
La vocació filosòfica d'Hannah Arendt es va veure truncada per l'ascens del Nazisme a Alemanya. Aquest fet, marcarà decisivament la vida i obra d'Hannah Arendt.
En el primer, per la seva forçosa emigració d'Europa als Estats Units.
Arendt viu, per tant, la condició d'exiliada política i descobreix amb éllo els rigors de l'estat d'Exilio. La " figura de l'exiliat " constituirà, d'ara endavant, un d'aquests motius que alimentaran les intuïcions filosòfiques de l'autora. Respecte a l'obra, l'origen i ascens dels totalitarismes - en la seva accepció comunista o feixista; identificació aquesta que farà celebri a la pensadora - serà eix central de bona part de les seves reflexions, així com, posteriorment, centrarà les seves reflexions el derivat " problema jueu " i la constitució d'Israel.
Sense oblidar mai - d'allà la seva preocupació pel tema d'ho " memòria " - l'Holocaust esdevingut pel genocidi nazi.

Les seves obres:
http://www.lecturalia.com/autor/400/hannah-arendt

Activitat 4: Del no res no pot sortir res.

2009-10-01T10:27:00.000-07:00

Aquesta frase de Parmènides ha sigut un gran pas per al
desenvolupament de la filosofia.
Hi ha varies conclusions sobre aquesta afirmació de Parmènides
però totes tenen alguna cosa en comú.
No és pot parlar del no res, ja que no existeix el no res.
Parmènides diu que ni tan sols podem pensar en una cosa que no existeix.
Només podem conèixer allò que realment existeix.
Sería impossible definir el no res, ja que no hi ha vocabulari existent per poder-ho definir, ja que a la mínima expressió ens estariem referint alguna cosa, per tant ja no sería el no res.
Del no res no podem exteure cap cosa tangible, ja que aquests elements del cosmos sempre han sigut i serán constants.
Res té sentit si parlem del futur o passat, l´únic que té sentit
es parlar del present, del "ara".
L´eternitat és la conclusió correcta ja que no es pot passar del
ésser al no-ésser ni del no-ésser a l´ésser.

Activitat 3: Fragments de Parmènides

2009-10-01T10:09:00.000-07:00

En aquests fragments de Parmènides podem veure la seva visió sobre l´ésser humà.
El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-ésser, és a dir,l´ésser és únic, immutable mai canvia. I del no-ésser no podem dir res ja que com no existeix no podem tan sols ni pensar-hi.
D´altre banda allò què és pot pensar, ha de ser, és a dir, existeix perquè del no res no pot sortir res.
Parmènides veu l´ésser com una esfera eterna que sempre retorna al mateix lloc, veu un ésser immutable no pot passar de l´ésser al no-ésser ni del no-ésser al ésser, un ésser indivisible ja que si es pogués dividir ja no seria un únic ésser.
Afirma que l´ésser és indestructible, no pot morir ja que és perfecte.

Activitat 2: Fragments d´Heràclit

2009-09-30T09:56:00.000-07:00

En aquests fragments Heràclit ens explica el canvi perpetu de
l´ésser a través de la raó. Aquest ésser ignora i desconeix els seus actes.
Segons Heràclit creu que la physis (naturalesa) i el logos es
formen per elements contraposats, és a dir, per mitjà d´una lluita de contraris.
En aquesta lluita de contraris un depén de l´altre, ja que sense un l´altre no podria existir.
Heràclit ens vol fer veure que la natura es un canvi continu,és a dir, tot canvia, tot fluix.
Tot canvia segons una llei, aquesta és l´única que no canvia,és la substància de tots els canvis.

Activitat 1: Text D´Anaximandre

2009-09-30T09:35:00.000-07:00

En aquest text anaximandre fa dues visions sobre l´ésser humà: el naixement i la destrucció.
En la primera part del text Anaximandre no sap quin és l´origen de l´ésser humà ni per què i com naixem.
L´únic concepte que té segur és que l´ésser primer neix i a mesura que el temps passa acaba morint per mitjà d´una mena de força que ho determina provocat per una mena de desordre què és la injustícia.

Història de la filosofía de 2n de batxillerat

2009-09-29T09:28:00.000-07:00

Societat i estat: segons Hobbes

2009-05-29T10:24:00.000-07:00

El text parla de la finalitat de l’home natural per la qual acaba acceptant les normes a mesura que es troba dins l’estat o la societat i aquesta finalitat és simplement el fet de mantenir-se i sobreviure a la lluita establerta entre els homes.

Hobbes pensa que l’home és un llop per a l’home.Considera que l’home acaba acceptant les lleis per por a la situació de guerra permanent entre els homes i en els seus orígens naturals. Ja que per mitjà de la seva passió natural no podien sortir de la seva situació i per aquest motiu necessita algú que li prohibeixi accions, o alguna amenaça per que sigui capaç de actuar lluny de la violència i així poder arribar a tenir una vida grata i millor on comparteixin amb tothom.

Power point T.13

2009-05-22T07:56:00.002-07:00

Power point filo

View more OpenOffice presentations from maria.chueco.

Doc.3 pàgina 214

2009-05-16T04:31:00.000-07:00

Ciutadania democràtica
De quina manera l´autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu en una ciutadania oberta, en la qual tots els ciutadans siguin incorporats, fins i tot, els marginats per a una comunitat homogenitzada.I sense què cap ciutadà sigui discriminat.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l´hora d´entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè tothom ha d´admetre la seva nacionalitat,el seu lloc d´origen, ja que així se´l podrà reconèixer uns drets respecte les seves arrels.
A què es refereix quan esmenta "l´afirmació de la independència nacional"?
I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
Per què considera que aquests modes d´entendre la democràcia són excloents?
L´autor és partidari d´acceptar altres cultures,però no vol barrejar-les.
Els modes d´entendre la democràcia són excloents, per aquelles persones que viuen en un lloc, que no és el seu, i que no poden tan com voldrien celebrar les seves tradicions, costums... de la seva cultura.

INFORMACIÓ SOBRE HABERMAS
Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, Zuric i Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. De 1956 a 1959 va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961 va defensar la seva habilitació, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971 va exercir com professor en la Universitat de Frankfurt, i es converteix en un dels principals representants de la Teoria Crítica. De 1971 a 1983 es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic".
L'any 2001 va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Dilemes morals

2009-05-16T04:01:00.000-07:00

Dilema 2
1. L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat?
No,ja que encara què això li produeixi un problema moral no tindria que ser egoïsta i també tindria què pensar en el benestar de la seva família. Encara què ell deixi la feina, hi hauria gent que continuaria treballant en la tala d´arbres, així què només sería per la seva consciència moral, el fet de deixar la feina.
2.Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí,però per fer un mòn millor per les generacions futures, tots hauríem de col.laborar.
Per exemple contaminar menys, reciclar..
3. Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència?
No, perquè això generaria pobresa i provocaria migracions cap a les ciutats.
4. Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la Terra?
Doncs traslladar algunes fàbriques, però altres que no és dediquin a la tala d´arbres,a aquests pobles.
5. De quin són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus?
Penso què del govern,ja que si aquest no manés la tala d´arbres,cap individu la faría.
6. Què hi diria un utilitarista?
Què haurien de continur amb la tala d´arbres, ja que hi ha moltes persones que viuen d´això.
I un representant de l´ètica dialògica?
Traslladaria altres fàbriques, perquè la gent d´aquests pobles no tinguessin que dedicar-s a la tala, sinó que hi hauría més feina, sense tindre que perjudicar el medi ambient.

Dilema 3
1. Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li
Si li puja la nota
-Seria injust per els altres companys
-Podrà fer la carrera que ell tan desitja
-Si hi hagués algú més en el seu cas, és queixaria i amb raó.
Si no li puja la nota
-No arribarà a la carrera que ell vol fer
-No sería feliç
-Tot l´esforç que havia fet durant el batxillerat
no li ha servit per el que ell hagués volgut fer.
2.Veus algun conflicte entre felicitat i justícia?
En algunes situacions la justícia, si s´imposa a la felicitat.

Definicions T.10

2009-05-16T03:55:00.000-07:00

Intelectual.lisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament.
Meièutica: és l´art de donar llum a les idees, similar a la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de laparaula, duu a terme l´activitat intel.lectual.
Pau interior (estoics): estat en el qual una persona es troba satisfet amb si mateix. Hem de ser impertorbables.
Aritmètica del plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme en regla: exigeix tenir en compte si l´acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontològica: preocupacció pel deure i normes. (és una teoria ètica)
Imperatiu categòric: ordre moral que es basa en què hi ha orientacions que no han de seguir-se per què són inhumanes.
Dignitat humana: conseqüència de l´autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat. Exemple: les persones.
Intuïcionisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat i que la pèrdua de la dimensió comunitària produeix individus desarrelats. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l´autèntica´solidaritat és universal. Hi ha uns valors que tothom ha de convertir.
Prudència: virtut dianoètica de saber del.liberar-se o triar.

Doc.9 pàgina 200

2009-05-15T09:44:00.000-07:00

Títol
La dignitat té preu?

Resum
En el regne dels fins, tot té un preu o una dignitat. Tot el què es troba per sobre de tot preu, té una dignitat. Les necessitats de l´home tenen un preu comercial, tot allò que constitueix la condició perquè les coses trobin fins en si mateixes no té preu, sinó dignitat.
La moralitat és la condició la qual l´ésser racional pot ser fi en si mateix.
Comentari
En aquest text, Kant diu tot té un preu, però si allò es troba per damunt del preu llavors té una dignitat.
Les necessitats de l´home ens satisfan sense cap fi de les nostres facultats.
La condició´, la forma quelcom què sigui fi per si mateix, i per tant, té una dignitat.
L´ésser racional pot ser fi en si mateix.

Què és millor, ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

2009-05-15T08:06:00.001-07:00

Penso què que és diu un Sòcrates insatisfet és referirà a aquelles persones que al llarg de la seva vida busca respostes a les preguntes què es planteja.
Jo crec què és millor ser un Sòcrates insatisfet, ja que hi ha persones que intenten superar-se dia a dia, amb noves propostes, noves metas...
Però per una part també penso què de begades és ser un ximple satisfet, ja què aquella persona pot ser molt més feliç què una persona que sempre vol superar les seves propostes.
També depèn molt de la persona, és a dir, hi ha persones que es conformen amb tot el que tenen, amb tot el que són o han arribat ser, però també hi ha persones que no és conformen amb res sempre volen més i més.(insatisfet)

Doc.3 pàgina 195

2009-05-13T07:47:00.000-07:00

Títol
Funció pròpia de l´home
Resum
La funció de l´home és l´activitat de l´ànima segons la raó.
L´autor posa com exemple tocar la cítara.
Cada acció raonable és realitza segons la virtut adeqüada,i el bé humà és una activitat de l´ànima conforme la virtut i si són vàries, l´adequada serà la millor la més perfecta.
Comentari
Aquest text d´Aristòtil afirma la felicitat com a fi últim,ja que creu
que totes les activitats humanes es realitzen per arribar a un fi,que complementa a uns altres.
Aquest fi últim és la felicitat que serà un bé perfecte, suficient per si mateix.
Creu que la funció de l´home és la vida teòrica i la saviesa pràctica, ja que l´intel.lecte pràctic ens permetrà trobar una altra forma de vida que també tingui com a fi últim la felicitat.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

2009-05-10T07:28:00.000-07:00

Crec que hi ha persones que actuen segons una sèrie de prejudicis, ja sigui per costum, per amics,...és a dir,cada persona té uns ideals morals.No totes les persones han sigut educades de la mateixa manera,per tant,hi ha una visió diferent de les coses. Si una persona creu que el fi justifica els medis i té un objectiu que per ella és bo, actuarà d´una manera per aconseguir-ho pensant que no està obrant malament, perquè actuarà influenciat pels seus prejudicis que per aquesta persona són correctes,i podria ser que per una altre persona estigués obran malament, ja que cadascú té els seus prejudicis i maneres d´actuar, sempre alguns més violents que uns altres. Quan una persona és conscient,és practicament impossible canviar la seva manera de pensar o actuar d´una forma totalmen diferent a la seva.
Jo penso que les persones no fan el mal sabent que ho fan, ja que cadascú té una manera diferent de pensar, ja sigui per els seus prejudicis, per la manera de ser, per les influències....

TERCER TRIMESTRE!!!!

2009-05-10T07:25:00.000-07:00

Definicion T.9

2009-02-28T06:27:00.000-08:00

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que difícils de modificar.
Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.
Virtuts: Hàbits predisposats a obrar bé.
Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.
Llibertad interna: Absència de cohecció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.
Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.
Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.
Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.
Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.
Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.
Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.

Document 2 (pàgina 139)

2009-02-28T06:18:00.000-08:00

1Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen. 2. La simbologia del dia a dia. 3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en tots els mitjans. S'han creat gràcies a la evolució de l'home fins arribar a un punt que no podria viure en total llibertad i sense preocupacions.

Cancion la libertad de nino bravo

2009-02-28T06:12:00.000-08:00

Tiene casi veinte años y ya está
cansado de soñar,
pero tras la frontera está su hogar,
su mundo, su ciudad.
Piensa que la alambrada sólo es
un trozo de metal,
algo que nunca puede detener
sus ansias de volar.
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.
Con su amor por banderas se marchó
cantando una canción,
marchaba tan feliz que no escuchó
la voz que le llamó,
y tendido en el suelo se quedó
sonriendo y sin hablar,
sobre su pecho flores carmesí,
brotaban sin cesar...
Libre,
como el sol cuando amanece,
yo soy libre como el mar...
libre...como el ave que escapó de su prisión
y puede, al fin, volar...
libre...como el viento que recoge mi lamento
y mi pesar,
camino sin cesar
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin, la libertad.

Creus en el destí?

2009-02-14T03:49:00.000-08:00

Jo no crec en el destí perquè no es pot pensar que una persona pel fet de néixer en determinades condicions, no significa que acabi morint en aquestes. En altres aspectes si que crec en el destí, ja que si per exemple, caiem d´un tercer pis i no ens passa res, sempre es parla del destí, la teva mort arriba quan el destí vol.
Jo penso que aquest fet denega la llibertat de les persones, perquè llavors tota la gent que naixia en situacions poc favorables no tenien la llibertat d´intentar millorar-la.
Les persones que creuen en el fatalisme sempre pensen que quan han de triar, per exemple, entre una cosa i una altre, i trien una de les dues és perquè significa que ja estava escrit que davant aquesta elecció acabarien escollint B.

Estem condemnats a ser lliures

2009-02-13T05:59:00.000-08:00

Analitzant la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre penso que el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la llibertat de escollir tot allò que pensem o pensem que es beneficiós per a nosaltres i pot anar construint el nostre futur, ja que tenim en front un món d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú decideixi per nosaltres i converteixi de la nostre vida, una vida sense llibertat.

Apunts de jean-paul sartre

2009-02-12T05:52:00.000-08:00

- És un dels màxims exponents del existencialisme.
- També ho són Heidegger i Jasper.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer esxistim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
- A més, creu que cadascú ha d´escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem. - Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

Falàcies

2009-02-12T03:21:00.000-08:00

Samuel Phillips huntington

2009-01-06T03:52:00.000-08:00

1- Biografia de Samuel Phillips Huntington

http://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Phillips_Huntington

Definicions tema 6

2009-01-06T03:48:00.000-08:00

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

2009-01-06T03:40:00.000-08:00

En el món podem trobar una gran diferència entre cultures.
Alguns factors que diferencien aquestes diferències són la llengua, les tradicions, la història, les creences, ... Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes. Sens dubte, cap individu deuria ser infidel als seus princips. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, crec que s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, de la mateixa manera que nosaltres ens adaptem a les seves normes. Penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat mai aconseguirem una única cultura comú.

Diferències entre hobbes i rousseau

2009-01-03T14:25:00.000-08:00

Segons Hobbes, l'home es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre s´estableixi una igualtat entre tots els ciutadans. Si apareixen trets de l'egoisme la estabilitat perilla.

Jo penso què el més coherent es el que pensa Rousseau, ja que l'individu necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, sentiments... Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.

esquemes de l´antropologia cultural

2008-12-29T08:20:00.000-08:00

Individualisme possessiu

2008-12-12T10:16:00.000-08:00

Pot l´individu formar part d´una societat?

En el text s´expliquen les característiques més importants de l'individualisme,

diu que l'home és lliure i és lúnic propietari de la seva vida. Les persones és relacionen perquè necessiten a algú amb qui parlar..., l'ésser humà no pot viure aïllat de la societat, no únicament ens acostem als altres per relacionar-nos, també per obtenir algun tipus de benefici, per tant la teoria de l'individualisme possesiu es basa en l'egoisme étic, el que és bo, només és bo per a mi. L'individu necessita la cooperació i el suport de la societat en la que viu. L´estat hauria d'oferir als individus seguretat.

Adequació i verificació pragmàtica

2008-11-27T08:48:00.000-08:00

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat té una adequació amb la realitat i amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta pot ser assimilada, verificada i es pot considerar com a vàlida.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?
Sí, ja que el vertader és útil, és a dir, ens serveis com un fi determinat.

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.
No. Perquè les idees certes són un apte per satisfer les nostres necessitats.

5. Informació sobre William James.
http://es.wikipedia.org/wiki/William_James

Definicions

2008-11-27T08:21:00.000-08:00

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars(més enllà dels sentits).

Ultimitat: intenta arribar a respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer (jo).

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Defensa allò qué és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè provè d´algú a qui es concedéis el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.

El virtual és real?

2008-11-26T07:51:00.000-08:00

La realitat virtual és la representació de les coses per mitjà de representacions de la realitat. La relitat pot ser percebuda pel subjecte. Nosaltres sabem que tot existeix perquè ho podem percebre amb tots el sentits. Quan nosaltres toquem un prèssec, podem sentir el seu tacte; la seva suavitat, en canvi, aquest tipus de sensacions no es poden sentir per mitjà de la realitat virtual. La realitat virtual ens priva de la majoria de sensacions que ens ofereixen els objectes reals, ja que quan la televisió o un videojoc acabes amb totes les sensacions viscudes per aquell precís moment de temps i tornes a la teva realitat cuotidiana. Sota el meu punt de vista, la realitat virtual existeix, però és una realitat temporal i un mica enganyosa.

SEGON TRIMESTRE!!!

2008-11-25T10:15:00.000-08:00

Veritat, realitat o concordança

2008-11-11T09:43:00.000-08:00

- Idees principals:
El text ens parla de la utilització de la paraula veritat, ja que moltes vegades s´utilitza en 0
paraules no corresponents. Heiddeger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat llavors és real.
- Títol:
Equivocació de la paraula veritat.

- Comentari:
Heidegger es basa en la fenomenologia, segons ell quan alguna cosa concorda amb la realitat significa que allò es veritat, al contrari significa que allò no és veritat,és irreal, no és cert. Té prioritat el subjecte sobre l´objecte, perquè es qui qüestiona si existeix quelcom o no existeix.

- Comparació:
L'autor mostra idealisme al afirmar que el subjecte es qui té prioritat mentre que el realisme qui té prioritat és l'objecte,diu que les coses existeixen perquè podem percebem.

Perspectiva del coneixement

2008-11-11T09:32:00.000-08:00

En el fragment d´aquesta obra l'autor utilitza el perspectivisme per plasmar el coneixement. Mai podrem arribar a la veritat absoluta, ja que cadascun de nosaltres la percebem d'una manera ouna mica a la veritat, però a la veritat absoluta. En comparació amb el dogmatisme, mentre un ens permet analitzar i interpretar la realitat sota els nostres criteris, l'altre ens presenta unes normes que s'han d'acceptar sense possibilitat de crítica.

Podem arribar a conèixer?

2008-11-06T09:21:00.000-08:00

Què és conèixer?

És la captació d´un objecte en concret.
Però realment podem conèixer aquest objecte?
Jo crec que no, nosaltres podem arribar a conèixer la veritat d´un ésser, és a dir
com és.. però desde el nostre punt de vista. I com sabem si no ens equivoquem?
De vegades les persones tenen una opinió sobre d´altres de la qual després s´equivoquen, ja que
els objectes és poden mostrar d´una manera però realment ser d´una altre. Conèixer amb certesa les coses és a dir, amb total seguretat és pràcticament impossible, encara que sigui algo verificat científicament. Finalment, ens adone´m que no podem coneixèr res tal i com és si no tan i com sens mostra.

Objecte filosòfic

2008-11-04T09:12:00.000-08:00

- Idees principals.

L'objecte de la filosofia es l'aclariment lògic dels enunciats.

- Títol.

Funció filosòfica.

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?- Quina és la funció de la filosofia segons el text?- Comenta última frase del text.Segons el que el text ens diu l'objectiu de la filosofia es fer-nos entendre la realitat.

Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor fa referència a que cadascú és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. L'autor intenta transmetres amb aquesta frase és que la filosofia ens ha d'ajudar aclarir tot alló que no tenim clar, es a dir, resoldre questions a través de la lògica i el llenguatge.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Defensa el mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna molta importància al llenguatge. El mètode transcendental busca fomentar el coneixement, mentre que Widdgestein busca trobar el sentit de les expressions lingüístiques.

Defineix

2008-11-03T09:06:00.000-08:00

Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè; tracta sobre el saber de les coses.
Saber filosòfic: saber que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.
Ciència "Definició moderna": Saber en el qual sentén l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.
Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars per elaborar unes lleis generals.
Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.
Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.
Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. Cal situar-se dins dels fets
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes.
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè. Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que posa l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.

Problema de filosòfic

2008-11-01T08:56:00.000-07:00

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Vol renunciar a adoptar les actituds radicals últimes.

(coeficient de provisió que amenaça la vida contemporània).

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Per què a mi?Què faig aqui?Què faig en aquesta vida?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

La fòrmula intel.lectual és el problema de la filosofia contemporània.

-Biografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Activitats pàgina 3

2008-11-01T08:51:00.000-07:00

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

Dóna referència a una persona que sap viure la seva vida, amb el que li agrada, el que sent..
És a dir, de la millor manera que a aquesta li sembli.

Defineix personalment

2008-10-29T12:17:00.000-07:00

- Ciutadà: persona que viu en la ciutat, té drets i deures a cumplir.
- Política: és un conjunt d´actes els quals s´encarreguen dels assumptes que afecten la societat.
- Democràcia: és la que s´encarrega de defensar el poble o ciutat en els assumptes més importants del govern.
- Tiranía: forma de govern en la qual el seu governant té un poder absolut, no limitat per lleis.
- Drets humans: condició que tota persona té i s´ha de respectar (educació, sanitat…)
- Estat de drets: es basa en l´imperi de la llei.
- Individualisme: una persona que fa les coses segons la seva pròpia voluntat.
- Socialisme: sistema polític, social i econòmic que defensa les igualtats de les persones.
- Justícia: és el dret el qual jutgen a la gent respectan la veritat de totes les persones.
- Poder: autoritat que tenen unes determinades persones per dominar sobre altres.

Exercicis pàgina 21

2008-10-26T10:33:00.000-07:00

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis són enunciats universals que expresen el comportament d´un
fenòmen concret.
I la teoria són enunciats que expresen o poden
deduir totes les lleis d´una ciencia en concret. Les teories són
conjunts de lleis.

- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de kepler, les seves lleis deien que tots els planetes descriuen òrbites el.líptiques amb el sol situat en un dels focus.

Mètode

2008-10-26T10:20:00.000-07:00

Ciència

2008-10-26T10:13:00.000-07:00

2008-10-21T10:25:00.001-07:00

¿Què és la filosofia?

És un mitjà que a partir de la lògica i el raonament de les persones intenta donar respostes a certes preguntes però de manera que tinguin doble significat. També es pregunta molt per l´existència de les persones i l´univers, tracta sobre el perquè de les coses. El que presenta la filosofia es un tema discutible i varía segons les opinions de les persones. És basa també en un ús de la raó sistematitzada i esposada a la crítica. És relaciona amb un conjunt de teoríes, un sistema particular d´entendre la vida i tot el que ho relaciona( relació de pensaments ). Uns dels filòsofs més destacats van ser: Aristòtil, Russer…